Terra
Aquí podràs trobar tots els temes relacionats amb la gestió de residus, reciclatge, biodiversitat, construcció i ecodisseny.
|
|
Quant plàstic estalvies utilitzant garrafes d'aigua? Rànquing i valoració |
|
Escrit per Aniol Esquerra
|
|
dilluns, 14 de juny de 2010 10:08 |
  Després d'haver publicat el rànquing d'ús de plàstic en ampolles d'aigua de 1,5 litres, ara toca estudiar el cas de les garrafes de 5 litres per mirar d'esbrinar quines en fan servir més i sobretot per saber quant plàstic estalviem en front les ampolles.
Característiques de les garrafes
La garrafa d'aigua és més gran que l'ampolla i conté com a mínim 5 litres d'aigua, característica que no la fa adient per emportar-se-la amunt i avall ja que pesa més de 5 quilos. Malgrat això la garrafa és molt apropiada per tenir-la a casa ja que el preu de l'aigua per litre és menor i un mateix recipient dura més temps així que no cal substituir-lo tan freqüentment.
Pel nostre estudi hem analitzat les següents marques d'aigua:
Hem pesat en buit entre 1 i 3 garrafes per marca per treure una mitjana del pes de plàstic utilitzat per emmagatzemar l'aigua. Com que hi han garrafes de diferents mides em agafat com a valor de referència el pes de plàstic per litre d'aigua. D'aquesta manera es poden comparar els resultats amb l'estudi sobre les ampolles de 1,5 litres.
Recordem que totes els garrafes que hem analitzat estan fetes del mateix material, PET, i així poder-les comparar entre elles.
Resultats absoluts
Aquí teniu la taula de resultats absoluta per les garrafes:
| Posició |
Marca |
Pes (g) |
Capacitat (L) |
Plàstic/Litre (g/L) |
| 1ª |
Fontvella(*) |
97-73(**) |
6,25 |
15,52-11,68(**) |
| 2ª |
Ribes |
135 |
8 |
16,88 |
| 3ª |
Fontdor |
87 |
5 |
17,40 |
| 4ª |
Viladrau |
90 |
5 |
18,00 |
| 5ª |
Bezoya |
99 |
5 |
19,80 |
| 6ª |
Sant Aniol |
104 |
5 |
20,80 |
| 7ª |
Veri |
108 |
5 |
21,60 |
| 8ª |
Solan de Cabras |
108 |
5 |
21,60 |
(*) La garrafa de Fontvella conté un 25% de plàstic reciclat
(**) Ús de plàstic "verge"
Primeres conclusions:
De nou Fontvella surt victoriosa amb el format de garrafa de 6,25 litres amb un ús de només 15,52 grams de plàstic per litre. A més a més el 25% del plàstic és reciclat i per tan només s'utilitzen 11,68 grams de plàstic "verge" per litre d'aigua! Uns resultats que li donen un marge força gran respecte el segon classificat, Ribes, amb una garrafa molt més gran.
Per desgràcia i com ja és habitual Solan de Cabras continua liderant la pitjor posició amb l'ús de 21,60 grams de plàstic per litre. Un 85% més que el primer classificat! Ens hem vist també sorpresos pel pes de la garrafa de Veri que pesa també 21,60 grams quan l'ampolla de 1,5 litres no estava tan mal posicionada.
Comparació amb els ampolles de 1,5 litres
Ara que ja tenim les dades per les garrafes només cal comparar-les amb els resultats de l'últim estudi sobre ampolles d'aigua de 1,5 litres. D'aquesta manera sabrem quant de plàstic ens estalviem utilitzant contenidors amb més capacitat.
Recordem les dades de les ampolles de 1,5 litres:
Fontvella: 32 grams (25% reciclat) -> 21,33 g/litre
Aigua de Viladrau: 28,3 grams -> 18,87 g/litre
Fontdor: 31,6 grams -> 21,07 g/litre
Bezoya: 32 grams - 21,33 g/litre
Sant Aniol: 33,1 grams -> 22,07 g/litre
Veri: 35,2 -> 23,45 g/litre
Solan de Cabras: 46,5 grams -> 31,00 g/litre I les reunim en una taula comparativa:
| Marca |
Pes Ampolla (g/litre) |
Pes Garrafa (g/litre) |
Reducció |
| Fontvella |
21,33 |
15,52 |
-27,25% |
| Aigua de Viladrau |
18,87 |
18,00 |
-4,59% |
| Fontdor |
21,07 |
17,40 |
-17,41% |
| Bezoya |
21,33 |
19,80 |
-7,19% |
| Sant Aniol |
22,07 |
20,80 |
-5,74% |
| Veri |
23,45 |
21,60 |
-7,95% |
| Solan de Cabras |
31,00 |
21,60 |
-30,32% |
ConclusionsLa primera conclusió és que en tots els casos el fet de comprar la garrafa fa que estalviem plàstic, entre un 4,59% i un 30,32%, i per tan és recomanable fer-ho per així malmetre menys el medi ambient. També es poden observar casos força interessants com per exemple el de Solan de Cabras. L'ampolla de 1,5 litres era la pitjor situada i la garrafa també però per aquesta mateixa raó l'estalvi de plàstic a l'hora d'utilitzar la garrafa és el més alt, un 30%! Per tan si sou consumidors d'aquesta marca d'aigua i no voleu canviar per una altre amb menys impacte és realment molt recomanable que compreu la garrafa!Casos com Viladrau, que ja tenia una ampolla molt lleugera, és més difícil de millorar la relació plàstic - litre amb la garrafa i per tan podem suggerir que en el cas de no voler comprar garrafes Viladrau seria una bona opció juntament amb Fontvella. Finalment i de nou Fontvella s'emporta la primera posició en el nostre rànquing. Sembla ser que han realitzat el disseny de la garrafa de manera inversa. És a dir que han mirat quant aigua podien fer caber en una garrafa amb certa quantitat de plàstic. Per això deu ser de 6,25 litres. D'aquesta manera han aconseguit tenir la garrafa que menys plàstic utilitza però a més, al incloure un 25% de plàstic reciclat, també han reduït a només 11 grams per litre el plàstic "verge" utilitzat! Està clar que el millor és reutilitzar envasos o bé fer servir altres tipus de materials però esperem que amb aquest estudi tingueu més dades per triar amb criteri quina ampolla o garrafa d'aigua comprar. I si no esteu d'acord amb alguna cosa o bé voleu discutir sobre el tema no dubteu a fer servir els nostres fòrums! |
|
Darrera actualització de dimecres, 23 de juny de 2010 15:33 |
|
|
Transgènics: Amb el menjar no s'hi juga... |
|
Escrit per Aniol Esquerra
|
|
dimarts, 23 de març de 2010 17:17 |
 A Ecogent.cat hem trobat adient tocar el tema dels transgènics de manera profunda ara que la Unió Europea ha aprovat després de 12 anys sense fer-ho el cultiu d'un OMG (organisme modificat genèticament). En aquest cas es tracta d'una patata anomenada AMFLORA de l'empresa de biotecnologia BASF.
Què és un transgènic o OMG?
 Una varietat transgènica és un organisme que ha sigut modificat genèticament de manera artificial per tal de que sigui més productiu en l'aspecte escollit. Per exemple pot créixer més ràpid o bé ser resistent a certes plagues. Existeixen principalment dues maneres per fer aquesta modificació genètica:
- Utilitzant un canó de microprojectils metàl·lics recoberts de l’ADN que es disparat directament a la cèl·lula
- Emprant un bacteri anomenat Agrobacterium, aquest té una capacitat natural per enganxar-se a la paret cel·lular de les plantes i és capaç d’introduir-se fins al nucli i transferir els gens.
Cal anar amb compte i no confondre la modificació cel·lular artificial amb el creuament híbrid. Aquest segon és senzillament creuar les especies de forma natural per trobar-ne una de més forta. A diferència de la primera el creuament és pot trobar en entorn natural.
Destaquem que a Catalunya és la regió espanyola on més transgènics es conreen.
La patata AMFLORA: Per què serveix?
 Per explicar l'objectiu de la patata AMFLORA cal saber de què estan fetes majoritàriament aquests tubèrculs i quin ús industrial tenen.
La patata està formada principalment per midó i aquest midó de dos polímers, l'amilopectina i l'amilosa. El primer té un ús industrial molt important en el sector del paper mentre que el segon no i fer la separació és costós. La patata AMFLORA està modificada de tal manera que el gen que produeix l'amilosa està desactivat. Així doncs només queda amilopectina pura al 100%.
Obtenir aquest component pur des de la font té les seves avantatges, principalment:
- Paper d'impressió que absorbeix millor les tintes
- Paper d'embalatge més permeable a l'aire i més robust
- Adhesius més fàcils d'utilitzar donat que poden aguantar més temps en estat líquid
Un punt important és que aquesta patata és només d'ús industrial i per tan no és apta pel consum humà malgrat que si es podrà fer servir per produir pinso per animals. Tot i així la comissió europea permetrà una presència accidental del transgènic del 0,9% en l'alimentació de persones i animals.
El cultiu començarà aquest any a República Txeca, Alemanya i Suècia però no es tenen plans a curt termini per plantar-les a Espanya ja que no hi existeix una demanada important.
Com s'ha autoritzat el cultiu d'aquest OMG?
 Feia 12 anys que la UE no autoritzava el cultiu d'un OMG. L'últim va ser l'any 1998 amb el blat de moro MON810 cultivat en 76000 hectàrees d'Espanya (22% del total). Com és doncs que ara s'ha acceptat?
La resposta està en el terme comitologia i es tracta d'un procés una mica antidemocràtic que es pot utilitzar dins de la comissió europea. La comitologia permet a l'executiu imposar una decisió si aquesta no ha estat aprovada per tots els ministres de l'UE però tampoc ha sigut rebutjada per tots ells. Així doncs només en José Manuel Durão Barroso va donar el vist-i-plau al cultiu.
Tampoc hagués sigut possible si un dels grans opositors dels transgènics, Stavros Dimas, abandonés la comissió aquest 2 de febrer del 2010.
Es pot comprovar doncs que la decisió no es va prendre de la millora manera :S
Qui és BASF?
 BASF Plant Science és una empresa alemanya proveïdora de solucions innovadores en biotecnologia vegetal per a l'agricultura. Ha desenvolupat una plataforma de descobriments orientada a "traits" de major rendiment i qualitat en cultius com blat de moro, soja i arròs. La companyia està comercialitzant aquests productes al costat de les empreses líders en la indústria de les llavors. Entre els seus projectes actuals s'inclou l'augment de la producció dels cultius extensius, blat de moro nutricionalment optimitzat per a alimentació animal o l'augment del contingut d'Omega-3 en els cultius d'oli per prevenir malalties cardiovasculars.
Per desgràcia també hem d'esmentar que BASF té com a soci d'investigació la polèmica empresa Monsanto dels Estats Units. Aquesta està immersa en nombrosos escàndols relacionats amb contaminacions, enverinaments, morts, extorsions i un llarg etc. Us convidem a veure el reportatge inclòs al final de l'article on descobrireu profundament l'expedient d'aquesta empresa.
Punts a favor i en contra
 No tot és dolent amb la patata AMFLORA. Ja hem vist les aplicacions que li donaran però cal pensar com a mínim que la intenció no és dolenta. Per exemple sempre hem defensat l'ús de les bosses de fècula de patata però ara per ara son massa cares per globalitzar-les. I si es dissenyés una patata que produís més fècula per tal d'utilitzar-la en la fabricació de bosses? Això reduiria considerablement l'ús del plàstic i seria positiu per al medi ambient. Cal doncs reflexionar que en un món amb tantes necessitats els transgènics poden ser una solució. Amb el cas d'AMFLORA redueix el consum energètic i de recursos.
Malgrat això existeixen punts negatius que cal també considerar.
- No sabem quines conseqüències poden tenir en la salut humana a llarg termini
- Els agricultors estan a les mans de les grans empreses car no poden replantar les llavors a causa de les clàusules de les patents
- Poden contaminar altres cultius i per tan la convivència amb l'agricultura ecològica és difícil
- Posen en perill la biodiversitat si es massifiquen amb el temps
- No se sap clarament quines noves interaccions ambientals es poden crear o modificar
Què podem fer?
 Si estàs en contra dels cultius transgènics ara per ara pots:
Per desgràcia l'última ILP (iniciativa legislativa popular) presentada al febrer del 2008 en contra del cultiu de transgènics fou rebutjada el juliol del 2009 sense opció al debat.
|
|
Darrera actualització de dijous, 25 de març de 2010 20:54 |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Rànquing d'ús de plàstic en ampolles d'aigua |
|
Escrit per Aniol Esquerra
|
|
dimarts, 16 de març de 2010 17:43 |
Ja fa temps que estàvem preparant-ho i per fi hem acabat un petit projecte que com a mínim pot ser curiós a l'hora de triar quina marca d'aigua comprar.
Rànquing d'ampolles d'aigua
Hem realitzat doncs un rànquing per veure quina ampolla d'aigua utilitzava menys plàstic per emmagatzemar 1,5 litres d'aigua. Per fer-ho hem pres 10 mesures de pes a cadascuna de les 7 marques d'aigua i després n'hem tret la mitjana de pes. Hem considerat el pes de l'ampolla com a característica interessant ja que normalment totes estan fetes de PET i quant més plàstic s'utilitza més pesen, més energia cal per reciclar-les i més recursos s'esgoten.
Les marques estudiades han sigut les següents:
Resultats:
Totes les ampolles han sigut pesades en buit i en sec amb el tots els components de plàstic amb els quals es vénen individualment les ampolles de 1,5 litres. Aquest ha sigut el resultat final:
1ª - Fontvella: 24 grams (*)
2ª - Aigua de Viladrau: 28,3 grams
3ª - Fontdor: 31,6 grams
4ª - Bezoya: 32 (**)
5ª - Sant Aniol: 33,1 grams
6ª - Veri: 35,2 grams
7ª - Solan de Cabras: 46,5 grams
(*) Fontvella pesava 32 grams però el 25% del plàstic emprat és reciclat.
(**) Bezoya només va tenir una mostra d'una sola ampolla per tan el resultat està menys ponderat.
Opinions:
Està clar que quant menys plàstic es faci servir molt millor però a l'hora de llistar el rànquing ens vàrem trobar amb un petit dilema. Fontvella té un pes total de 32 grams però el 25% d'aquest plàstic és reciclat així que només s'utilitzen 24 grams de plàstic "verge". Això no treu que a l'hora de transportar o reciclar-ho de nou faci falta més energia per fer-ho que l'ampolla de Viladrau que només té 28 grams de plàstic. Quina de les dues és doncs millor?
Finalment s'ha valorat l'esforç de Fontvella per utilitzar plàstic reciclat i també per què la diferència era força gran (4,8 grams). En el cas de que haguessin quedat empatats Viladrau hagués estat millor per ser una ampolla més lleugera.
Destaquem també l'última posició de Solan de Cabras que amb 46,5 grams de plàstic per ampolla supera per quasi bé un 50% la primera classificada. Uns valors que considerem exagerats i que haurien de fer reflexionar a la companyia si realment és necessari utilitzar tan de plàstic per emmagatzemar 1,5 litres d'aigua.
|
|
Darrera actualització de dilluns, 14 de juny de 2010 09:20 |
|
Model de gestió de residus urbans a Alella |
|
Escrit per Aniol Esquerra
|
|
dilluns, 24 de novembre de 2008 15:09 |
Alella és un poble del maresme d'uns 9000 habitants sota el partit judicial de Mataró. Es troba a 15 km al nord de Barcelona.
![]()
![]() El model de gestió triat és la de recollida selectiva. Es pot recollir paper/cartró, envasos, vidre i orgànica dels contenidors que estan disponibles al carrer després també es poden reciclar materials tals com piles, medecines, mobles, trastos, roba i altres en llocs especials on l'usuari s'ha de desplaçar.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
|
Copyright © 2010 EcoGent. Tots els drets són reservats.
|
|
|
|
